Dos anys de camí

D’on venim?

Molins en Transició és una entitat de la vila que porta poc més de dos anys de recorregut. Però tot i el poc temps que fa que estem en marxa, ens han passat moltes coses. De manera que hem sentit la necessitat d’explicar-vos quina ha estat la nostra evolució com a grup.

Vam néixer com un petit node ecologista a la vila. Poca cosa teníem clara a banda de que ens interessaven certs temes i que semblava que el nucli que els arreplegava es podia aixoplugar fàcilment sota el paraigües de l’ecologisme i la preocupació per com ens relacionem amb el nostre entorn i amb els recursos de què disposem per a viure.

Així que vam anar a buscar persones expertes (o, com a mínim, amb una mica més de rodatge amb el tema). Tot i que les persones que formàvem part del grup impulsor veníem del món de l’activisme i de la participació política, estàvem una mica peixos.

Amb l’entitat amb qui ens vam sentir més identificades va ser Ecologistes en Acció. Havíem sentit que parlaven de Decreixement i, a alguns dels membres de l’equip impulsor, era un tema que ens interessava molt. Es tracta, també, d’una organització que funciona per Federacions, on els grups sorgeixen al territori i estan molt arrelats a les realitats properes, però alhora tenen la força que els proporciona la unió enxarxada amb els altres grups. De manera que l’autonomia, la democràcia interna i la participació són valors importants en l’organització. Això, d’entrada, ens va agradar molt.

I aquí és on apareix el Grup Ecologista Les Agulles. Podríem dir que Molins en Transició és com un fillet seu. Vam contactar amb les persones que formen el grup i els vam explicar que ens estàvem plantejant formar un grup ecologista a la nostra vila. Ens van venir a veure, ens van explicar tot el que feien, ens van donar molt bons consells i vam decidir afegir-nos a l’entitat.

Mentrestant, vam començar a preparar una petita posada en escena. Ja vèiem que érem poques i que necessitàvem sumar. Per això se’ns va acudir organitzar un acte de presentació, per donar a conèixer a la vila les nostres intencions i buscar persones que s’afegissin al projecte. A tot això, no ens era aliena l’existència d’una sèrie de pobles, conscienciats amb el tema de l’escassetat de recursos, el peak oil1 i la transició energètica, que s’organitzaven en forma de xarxa i dels quals en teníem bons exemples a la nostra terra. Així que vam decidir contactar amb els més propers: Cardedeu en Transició i Granollers en Transició. I aquesta és la història de com ens vam convertir en els fillols de GenT! Els padrins ens van convidar a una de les seves reunions habituals (a l’Anònims, un lloc amb personalitat pròpia que també ens va encisar). Ens van explicar tots els projectes que tenien en marxa i ens van fer venir ganes d’imitar-los. Els vam convidar a la nostra xerrada de presentació… I van acceptar!

IMG-20170121-WA0004

I així és com el dia 20 de gener vam fer un acte: «Molins davant els reptes del segle XXI». I resulta que va venir gent! A partir d’aquí, el grup va anar creixent… Algunes persones van pujar al tren, d’altres en van baixar; i al final som més les que s’hi han anat sumant al llarg del camí que hem començat a recórrer. Hem tingut ja alguns debats sobre cap on ens hem de dirigir, amb diversitat d’opinions. D’una banda, hem vist com dues maneres de fer, no sempre contraposades, entre un ecologisme més clàssic2, que sembla que ha estat engolit pel sistema; i un altre més propositiu, centrat en buscar solucions i presentar propostes i no tant en assenyalar els problemes (que també). La idea del qual consisteix a provar alternatives a l’actual organització social, política i econòmica, amb modestes actuacions no per això poc transformadores.

Arribats a aquest punt, també hem tingut el debat de quin ha de ser el nostre paper en la política (allà on es prenen les decisions de com ens organitzarem com a societat). Estem orgulloses d’haver estat capaces d’aglutinar diverses sensibilitats en aquest sentit i d’haver-les posat a treballar al servei de la causa (i no haver-nos convertit en un instrument al seu servei).

És per això que hem entrat en contacte amb la Red de transición, coneixent també persones de Valls en Transició i d’Argelaguer en Transició. Ja ens podeu trobar al mapeig d’Iniciatvies de transició.

En tot aquest temps hem fet molta feina però, estàvem tan atrafegades, que no hem tingut temps d’explicar-vos-la. De manera que ara ens hem proposat posar-vos al dia de tot el que estem fent, pensant, construint… Però no us volem cansar, així que ho deixem per a un altre post.

Gràcies per seguir-nos!

1 Si no coneixeu el terme, us recomanem el blog de l’Antonio Turiel

2 Sobre aquest tema us recomanem l’article de la Revista 15/15/15 sobre el moviment ecologista a França: https://www.15-15-15.org/webzine/2017/09/20/del-fin-de-un-mundo-al-renacimiento-en-2050/.

Anuncis

GlocalShare, promovent la sostenibilitat des de models socioeconòmics alternatius

El proper 15 de març a les 18:30h al Casal Cívic de Riera Bonet es posarà en marxa una prova pilot de GlocalShare a Molins de Rei.

GlocalShare, la xarxa de recursos compartits

GlocalShare és una plataforma col·laborativa digital i presencial on les seves participants comparteixen recursos personals (espais, maquinàries, coneixements, temps, etc.) a fi de realitzar projectes participatius amb els que cobreixen les seves pròpies necessitats bàsiques (alimentació, llar, salut, educació, etc.), de manera que la creació generada es reparteix entre les participants de forma proporcional a la valoració ètica dels recursos aportats. Anomenen a aquesta activitat «glocalsharing». La proposta vol donar valor a l’enorme potencial de recursos particulars que no fem servir, per generar prosperitat i empoderament socioeconòmic, tot coordinant en el territori una xarxa multinivell i reduint la dependència dels diners i dels mercats competitius. Actualment estan posant en marxa proves pilot per Catalunya.

esquema GS

Punts d’afinitat amb el model de Molins en Transició

Molins en Transició és una de les entitats motores que donen suport a aquest pilot de Molins de Rei. Si analitzem alguns dels valors altermundistes que aporta GlocalShare, es fan evidents les sinergies que es poden generar entre les dues organitzacions:

  • Promoció de la sostenibilitat ambiental i de l’economia real: Es vol ajudar a transitar cap un nou model socioeconòmic que no estigui en mans de les gran corporacions, del mercats competitius ni d’Administracions al servei dels anteriors.

  • Realització de projectes ambientals: Una part dels projectes de glocalsharing previstos que poden realitzar-se són, precisament, de reducció de l’impacte ambiental (reparació de mobles i electrodomèstics, horta ecològica en espais en desús, recuperació d’aliments, reciclatge i reacondicionament de roba, etc.).

  • Promoció de l’economia circular: La xarxa de nodes de la plataforma permet que les necessitats es resolguin en el propi barri on s’originen o, per projectes d’una certa complexitat, el més a prop possible de les persones involucrades.

  • Aprofitament de recursos personals materials desaprofitats: La filosofia de la plataforma implica el compartir recursos infrautilitzats, de manera que es promou no duplicar innecessàriament objectes materials dins de la comunitat i, per tant, el reduir el seu impacte ambiental al final de la vida útil.

  • Donar rellevància a àmbits que no es valoren a l’economia especulativa: Per exemple totes les tasques reproductives (economia de les cures, tasques domèstiques, etc.), les quals tenen un valor fonamental pel sosteniment de la vida.

Si analitzem el procés de funcionament de GlocalShare, veiem que funciona segons un cicle iteratiu de 4 etapes, cadascuna de les quals també promou un sistema socioeconòmic alternatiu en una línia afí a les propostes dels municipis en transició:

  1. Detecció de necessitats i recursos: La realització d’aquesta primera etapa del glocalsharing genera un mapeig socioeconòmic que permet la detecció del potencial latent al territori de cara a generar prosperitat a partir de l’autoorganització.
  2. Encaix de les necessitats i els recursos: A la segona etapa, la necessitat de posar-se d’acord per planificar quins projectes es realitzaran, amb quines persones i com se’n distribuiran les seves creacions, propicia un enfortiment de la comunitat i un foment de l’autoorganització (al generar esperit d’equip i de solidaritat).
  3. Realització dels projectes acordats: Al realitzar-se projectes per cobrir necessitats bàsiques de les pròpies participants, es promou la localització territorial de l’economia i l’aprenentatge de portar a terme accions pràctiques i en un entorn de diversitat humana.
  4. Repartiment de la creació entre les participants: La distribució de la creació dels projectes entre les participants per resoldre les seves pròpies necessitats bàsiques, permet una reducció de la dependència dels diners (i del temps que cal per aconseguir-los), al no haver-se de comprar tants productes i serveis al mercat. A més a més, la distribució entre els participants proporcional als recursos aportats per cadascú, promou l’equitat social.

arbre GS

Inici del pilot de GlocalShare a Molins de Rei

Ja coneixeu una mica més la plataforma de GlocalShare i les seves implicacions dins del context general de transició que estem vivint. Si voleu explorar aquesta proposta, us convidem a venir a la primera sessió de la zona de Molins de Rei:

DIA I HORA: Divendres 15 de març de 18:30h a 20:00h

LLOC: Casal Cívic de Riera Bonet. Carrer Ca la Còrdia, 5. Molins de Rei.

Línies de treball de Molins de Transició que poden encaixar amb el pilot

Molins en Transició estarem participant en el pilot de GlocalShare, donant-hi suport i proposant projectes propers als que ja ens estàvem plantejat de realitzar entre nosaltres. Aquestes són algunes de les línies actuals de Molins en Transició que poden crear sinergies amb la plataforma GlocalShare:

a) Consum: Auto-proveïment de necessitats bàsiques entre els seus participants per reduir la dependència del consum i afavorir l’intercanvi de bens i capacitats. Per exemple, la fabricació d’alguns articles artesanals: sabons ecològics, elaborats alimentaris, reformes i reparacions d’habitatge, etc.

b) Banc del coneixement: També es vol promoure el desenvolupament d’un banc del coneixement, el qual es podria alimentar en part de l’experiència dels propis projectes col·laboratius que realitzem.

 

Decreixement i Ecofeminisme a la Federació Obrera

La Fulvia Ferri (investigadora del grup Research and Degrowth, de l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals, de l’UAB) ens va explicar els principis del decreixement com un marc teòric i, també, de valors de la vida que volem viure.  És rellevant la concepció del decreixement com un canvi social radical, contraposat al sistema econòmic capitalista actual, al qual estan supeditats tots els aspectes de la nostra vida. Problemes com el fet que l’eficiència energètica ens acaba portant a un efecte rebot en el nivell de consum; o que el canvi massiu a  energies renovables és inviable en els nivells actuals de consum energètic, ens porten a la defensar la reducció dels consums globals com a única solució.

La Mónica Guiteras (Xarxa per la sobirania energètica i Observatori del deute en la globalització) ens va explicar la seva experiència en la creació del grup amb mirada ecofeminista dins de la pròpia xarxa. Ens explica el concepte del deute de cures i d’economia feminista i la necessitat de revisar les lluites amb aquesta mirada de gènere. Ens parla també de la lluita contra diferents mega-projectes energètics com exemple de mirada de gènere i de cooperació de diferents actors afectats (com treballadors precaritzats junt amb població afectada).

Alguns conceptes i/o dades significatives:

  • Actualment 3500 conflictes ambientals arreu del mon (projecte de mapeig d’ICTA).
  • Actualment Espanya porta de l’exterior el 95% de l’energia que consumeix, el que implica també la externalització dels conflictes que es puguin generar i de les emissions per generar aquesta energia.
  • L’oxímoron del desenvolupament sostenible.

Com a conclusió: El decreixement ha de ser global i feminista: no hi ha una manera específica de decréixer, hi ha diverses maneres de ser resilient i inclusiu, adaptant-se a cada cultura.

Després vàrem fer un petit debat amb intervencions del públic on apareixen experiències individuals de decreixement i els dubtes relatius a les dificultats de crear propostes de transició i decreixement en ambients urbans, la necessitat de ruralitzar les ciutats, etc, així com els pros i contres de tot plegat. També es parla del Procés constituent com a eina per crear un debat social, públic i ampli sobre tots aquests conceptes.

Properament publicarem vídeos i àudios de la xerrada.

 

 

Us convidem a l’acte: Què són els pobles en Transició?

Ens plau convidar-vos a la projecció del documental In Transition 2.0 i la posterior taula rodona que tindrà lloc el proper Dijous 20 de Juliol a les 19:30 a la sala d’actes de la Federació Obrera.

Volem aprofitar l’acte per explicar millor què és el moviment de pobles en Transició. El documental mostra diferents exemples de pobles en Transició arreu del món i creiem que pot ser molt motivador. A la taula rodona comptarem amb representants de pobles en transició de Catalunya que ens podran explicar la seva experiència.

Us hi esperem!

“Crisi ecològica i canvi climàtic”: Crònica d’un spam

Aquest passat divendres 7 de juliol des de Molins en Transició vam assistir a la 2ª Escola Oberta d’Estiu a Vallirana. Estava organitzada per Junts x Vallirana i Guanyem Vallirana En Comú i portava per títol “Crisi ecològica i canvi climàtic”.

Es pretenia donar resposta a preguntes com: Quina Vallirana, societat i món volem?, Reconversió energètica i productiva… Així que ens va semblar una bona oportunitat per dir la nostra i plantejar les propostes dels Pobles en Transició com a possible solució a aquest problema.ESCOLA D_ESTIU _

Ens van presentar el panorama que ens espera en un futur no molt llunyà prenent com a referència aquests 3 llibres:

Després d’analitzar moltes dades sobre com l’escalfament global pot desencadenar un canvi climàtic imparable, vam veure que el problema rau en el capitalisme com a sistema centrat en les necessitats del capital i no en les de l’ésser humà. La conclusió  va ser que el capitalisme no és compatible amb l’ecologia ni amb el benestar humà.

A partir d’aquí, ens vam centrar en les propostes. Vam parlar de frenar el ritme de creixement i, fins i tot, de posar la marxa enrere. I de construir una alternativa, centrada en potenciar allò comú, prenent com a referència “El buen vivir” o l’ecofeminisme, per posar-ne alguns exemples.

Més tard, ens vam dividir en grups on vam treballar les alternatives més a fons. Les companyes ens van parlar d’altres maneres de crear moneda i del projecte Dinero positivo. També va sorgir el reclam d’escoltar més els físics i no els economistes.

En un primer moment va ser necessària una estona de “queixa terapèutica”: de fixar-nos en tot allò que no va bé i no ens agrada. Però no ens vam voler quedar aquí i vam passar a ser propositives, i aquí és on ens va emocionar la rebuda entusiasta que va tenir la nostra proposta dels Pobles en Transició. Vam parlar de potenciar un altre model de mobilitat, com per exemple afavorint l’ús de la bicicleta, amb un carril que uneixi els pobles de la zona. També de sobirania alimentària i de promoure grups de consum que facilitin el consum de proximitat, ecològic i de temporada. De l’Increible comestible o com omplir els carrers de verdures i plantes medicinals o aromàtiques, d’horts urbans comunitaris…

I per poder fer tots aquests canvis a nivell social, ens caldrà també canviar nosaltres, les nostres maneres de fer i d’entendre el món. I per tal de començar ben aviat, no vam voler desaprofitar l’oportunitat de convidar les veïnes de Vallirana a l’acte que farem el dijous 20 de juliol, on parlarem de tot això, i de moltes coses més!

Volem agrair a les organitzadores de l’acte haver facilitat aquest espai per a la reflexió, el debat i les propostes.

Banc d’Energia

Des de Molins en Transició volem presentar l’activitat del banc d’energia a Molins de Rei. Ens agrada molt aquesta iniciativa perquè és social i medioambiental alhora: reduïm el malbaratament energètic i lluitem en contra la pobresa energètica.

Properament farem una presentació però, per anar fent boca, podeu mirar el seu web i aquest vídeo:

Banc d’Energia. Què cal saber :  http://bancdenergia.org/el-que-cal-saber/

Disseny circular

Tenir una mirada crítica amb la forma en que utilitzem i consumim objectes tecnològics i amb la forma en que es dissenyen i fabriquen és una part important del moviment dels pobles en transició.

El grup OSCEDays es dedica es buscar alternatives dins un marc de codi obert i economia circular. Segons ells, urgeix buscar solucions tecnològiques que siguin sostenibles, basades en economia circular i obertes (que es puguin compartir sense restriccions). Des de Molins en Transició vam trobar un pòster que havíem publicat que ens va agradar molt. Recull una sèrie de principis de disseny dels objectes tecnològics. De fet, ens va agradar tant que l’hem traduït al català i la volem compartir amb tothom!

Podeu descarregar el PDF aquí:
https://molinsentransicio.files.wordpress.com/2017/05/make-circularitat_osce_cat.pdf